Professorat: Reflexió serena, però urgent

Estàndard

IMG_20150423_223357 (2)

Quan era petit m’havien fet la típica pregunta: Què vols ser de gran?

Haig de confessar que mai em va passar pel cap ser mestre i de fet no ho sóc, no he estudiat magisteri.

No obstant, la vida et porta per camins que desconeixes i la meva vocació d’estudiar en el món empresarial em va dur a rebre una trucada per si volia provar de fer una substitució a nivell docent i així va començar una història que l’any vinent complirà 10 anys.

Per aquest motiu, malgrat no ser docent de carrera, m’he posat en el lloc del professor assassinat aquesta setmana.

Crec que cal una reflexió serena però urgent.

Serenitat ja que en una tragedia com la que ha passat no pendrem decisions encertades si no mantenim (per difícil que sigui) la calma justa i suficient.

Però al mateix temps, urgeix la presa de decisions. Que el debat sigui serè no vol dir que no ens hi posem i que no ho afrontem.

Massa casos ja he sentit en aquests anys de persones que m’han dit: “No et preocupis per ensenyar als instituts i escoles…per rebre insults i amenaçes no tinguis pressa”.

Cal no generalitzar però tampoc ignorar. Penso que la figura del professor/a, la seva importància, les eines de les que disposa, el suport institucional, familiar… són temes que s’han de millorar.

El debat sobre la necessitat i la manera d’afrontar-ho és obert:

http://cat.elpais.com/cat/2015/04/20/catalunya/1429558443_833625.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s