LLiçons de la LLiga de Campions

Estàndard

Vagi per davant que no sóc un expert del futbol però em sembla molt oportú comentar la inesperada arribada a la final de la lliga de campions del Tottenham entrenat per Maurici Pochettino ja que en podem treue lliçons a nivel de RRHH

“Necessitem temps, i el temps no el podem comprar. És el més important per a nosaltres”. 

Aquesta frase la va dir l’entrenador citat que ha portat el seu equip a la final més desitjada pels millors equips de futbol.

Eren temps difícils per a ell i el seu equip; entre altres motius, perquè fa dos anys van ser eliminats molt prematurament en el mateix campionat i molt pocs creien en un futur esperançador…

Però Pochettino no es va agenollar davant les dificultats. Havia de donar temps al temps i aprofitar per a seguir amb l’esforç, el treball, la motivació i el lideratge per a superar aquesta situació.

I al final ha recollit el seu merescut fruit. Ignoro si guanyarà la final però el fet d’arribar-hi ja li suposa una victòria.

Quines conclusions podem treure a nivell de Recursos Humans? Quina lliçó o lliçons ens pot donar aquesta lliga de campions?

Probablement moltes però m’atreveixo a esmentar unes poques:

1 )Mai deixar de creure en un mateix: La vida és molt llarga i els fruits d’allo que has sembrat no sempre arriben en el moment més desitjat. A vegades cal donar temps al temps i el temps, com va dir Pochettino, no es pot comprar.

2 )Respecte (sense por) a l’adversari: Sense el degut respecte al contrincant es pot caure en el perill de creure que tot serà fàcil i no cal posar massa esforç per a superar al rival. Això no significa tenir por però sí que ser prudent, sense deixar de creure en un mateix.

3) Aïllar els comentaris externs negatius: No hem de permetre ser influenciats negativament. Què hauria passat si s’hagués cregut allò de que només els cognoms de Cristiano i Messi podien arribar a la final? Què hauria transmès als seus jugadors?

4 ) No donar res per perdut abans de finalitzar: Si durant un projecte, un partit…les coses no surten com un vol, no val donar per perdut res o pensar que ja tot està decidit. En aquest cas, el partit d’ahir s’hauria acabat amb el 2 a 0 a favor de l’Ajax

5) “Plorar per a plorar”: No seria estrany que en el seu moment li haguéssin dit que la situació del seu equip era per plorar. Encara que hagués plorat (fins i tot físicament) això no és tan negatiu com s’acostuma a creure. La vida és un aprenentatge continuat, de bones i no tan bones experiències.

Us recomano mirar bé la foto d’inici. Les llàgrimes d’alegria d’ahir no tindrien el mateix sentit sense les dificultats d’abans d’ahir…La caiguda de genolls de l’entrenador és de la emoció d’haver comprovat com sempre ens hem d’aixecar després d’una caiguda

Si de l’experiència d’aquest equip i el seu entrenador n’intentem fer un símil a nivell de RRHH…

Hem de lluitar per un lloc de treball, hem d’intentar arribar a la final d’un procés de selecció…llavors pregunto:

Farem com una part de l’afició que ja donava per finalista un equip abans d’hora? Ho donarem per perdut abans d’hora? Sobre-valorarem als nostres rivals? Els perdrem el respecte? O senzillament creurem en nosaltres mateixos sense massa orgull però amb suficient acte-estima?

Creure que pots arribar a la final sense donar res per fet penso que és l’actitud.

Aleshores les victòries es celebren millor…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s