El “Cas Iveco”

Estàndard

Una de les notícies (a nivell laboral i social) més comentades darrerament ha estat el suicidi d’una treballadora de l’empresa Iveco.

Aquest trist succés arribava després d’haver circulat públicament un vídeo amb contingut sexual on sortia la treballadora que havia estat difós (entre altres) per gent de la mateixa empresa.

Hi ha diferents preguntes i reflexions sobre aquest fet però em centraré en una estrictament laboral: Quina és la responsabilitat de l’empresa?

Evidentment cal analitzar cas per cas però convé recordar que la legislació laboral deixa clara la responsabilitat de l’empresa en garantir la seguretat i salut del seu personal ( Artícle 14 de la LLei de Prevenció de Riscs Laborals)

En aquest sentit també cal insistir que el concepte de salut no es limita a dolències físiques. També les dolències psicològiques (que es poden manifestar a nivell físic, emocional…) s’han de considerar una manca de salut per la que ha de vetllar l’empresa.

La Prevenció de Riscs Laborals ha d’incloure, també, els riscs psico-socials

Així com la direcció de l’empresa ha de prevenir els incendis amb un pla de prevenció, mesures per combatre el foc (extintors, sortides d’emergència,primers auxilis…) també s’han de prevenir “incendis psicològics”. S’ha de prevenir i actuar abans de lamentar, també en el cas de l’assetjament psicològic.

I aquí és on s’haurà de contestar a la pregunta sobre la responsabilitat de l’empresa en aquest cas.

És cert que la treballadora va comunicar l’assetjament a l’empresa amb la publicació d’aquests vídeos ? És cert que l’empresa va dir que era un tema privat? Era un tema privat? Perquè? Malgrat que l’inici de la difusió del vídeo fós per part d’una persona externa a l’empresa…la difusió del vídeo dins l’empresa, els comentaris, bromes i altres…Això també era un tema privat? Va complir l’empresa en la seva obligació de prevenir els riscs laborals i la vigilància de la salut?

Veurem com avança la investigació en les responsabilitats en aquest cas.

Lamentablement ningú pot tornar la vida a aquesta noia però sí que podem prendre més consciència sobre l’assetjament i la necessitat de detectar i afrontar el problema.

I abans d’acabar vull fer constar que la responsabilitat principal de l’empresa no eximeix el deplorable comportament d’alguns dels seus companys que ara lamenten la mort de qui es van riure en vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s