Titulacions i “Titulitis”

Estàndard

Graduation-Degree-Money

 

És bo o dolent tenir una titulació?

En principi sempre és bo, positiu i recomanable. Significa l’assoliment d’uns coneixements que han suposat un esforç.

Un esforç en temps i en diners. Evidentment en el segon terme em refereixo als diners que t’ha costat pagar el màster però no per comprar el títol com en alguns casos pot passar de forma fraudulenta.

El títol és, doncs, el reconeixement públic dels teus estudis reglats.

Cal no menysprear o menystenir a la persona que acredita sense cap vehemència la seva titulació amb frases fàcils que, sovint, provenen de persones que tal vegada tinguin algun tipus de frustració o enveja per no haver assolit la titulació universitària.

Ara bé,  una altra cosa és la “titulitis” i el fet de creure que el fet de tenir un màster o un postgrau ja et dona una superioritat automàtica, sobretot en l’àmbit retributiu.

En aquest sentit cal no oblidar que en la selecció de personal es poden rebre molts currículums de persones amb titulacions d’aquest tipus i la decisió no es prendrà, per tant, només amb la titulació acadèmica.

I és que a no ser que siguin oposicions, aquí la nota que més val és la competència o millor dit, les competències, de la persona per desenvolupar unes funcions.

A això es refereix el link que us adjunto. Una reflexió a no pecar de “titulitis” sense caure en l’extrem contrari que us comentava a l’inici de no valorar-ho.

Tot en la justa mesura i recordar que la valoració definitiva per ocupar un lloc de treball s’ha de basar en la formació però també en els aspectes de competència, empatia, lideratge, compromís…tot en funció del lloc i les funcions a desenvolupar.

“Titulitis”

http://www.expansion.com/expansion-empleo/desarrollo-de-carrera/2018/04/16/5ad4928ee2704eaa278b466d.html

 

Anuncis

Precaució amb els Màsters

Estàndard

Graduation-Degree-Money.jpg

Aquests dies s’ha conegut un possible escàndol en l’atorgament d’un títol de Màster a una política: el “cas Cifuentes” No és la meva intenció entrar en el fons d’aquest fet que si queda demostrat és prou greu.

El que pretenc és obrir una relexió sobre els màsters en general.

Evidentment hi ha de tot i de ben segur que hi haurà algún centre, universitat, institut…seriós i que vetlli per una correcta relació entre el preu i la qualitat

I és que no és cap secret que els preus dels Màster no són precisament baixos.

Ara bé, la reflexió que obro fa referència al que es denuncia en el link que us adjunto i que jo mateix he pogut comprovar a nivell personal i professional.

Quin és el valor que justifica el preu d’un màster? El segell del centre o universitat? I què aporta el màster? Coneixements adicionals? O bé sovint és un repàs de coneixements ja adquirits?

Amb tota humilitat us dic que he vist a persones que han fet un màster on-line apuntar-se a cursos de formació que faig de nivell avançat. I és una llàstima ja que, en teoria, ja hauríen de tenir suficients coneixements teòrico-pràctics.

Us animo a llegir aquest link que, sens dubte, ens farà tenir molta precaució en el tema dels títols i els màsters.

 

Màsters

 

 

 

 

Dret a Plorar…

Estàndard

 

58

Aquests dies ens ha conmogut l’assasinat del petit nen Gabriel.

Han estat dies de sentiments ben diversos. De la indignació pel crim a l’emoció pel missatge de serenitat de la mare. Del bon tractament periodístic al mal ús i manca d’ètica d’alguns programes.

Professionalment em va cridar l’atenció un fet que motiva el meu escrit.

Tant al ministre de l’interior com als responsables de la guàrdia civil els va caure alguna llàgrima. En el cas del ministre, cal recordar que va perdre un fill en un accident de tràfic.

Molt més enllà del color del partit polític, de la ideología i de la simpatia o antipatia vers les persones que he anomenat, la polèmica va sorgir per certes crítiques al ministre per no haver sabut controlar els seus sentiments i haver plorat a l’enterrament. Així mateix, també es va criticar als membres de la guàrdia civil que van plorar.

La professionalitat impedeix plorar? No tenen dret a plorar? La inteligencia emocional i el control de les emocions impedeix al 100 % que s’escapi una llàgrima? I en definitiva, som persones o som robots programats?

Hi ha una teoria  que ens creu robots i a més, relaciona plorar en la vida professional amb un signe de debilitat. Per aquest motiu es recomana plorar “d’amagat” sigui fora de l’empresa o sigui en un departament separat (tantes llàgrimes han vist els lavabos…)

En tot cas mai hauria de provocar vergonya ni haver de demanar disculpes. I si algú creu que plorar és un signe de debilitat, pensem en tantes persones que tot i haver plorat han sortit de situacions ben difícils.

Les relacions laborals estan formades per tecnologia però el component humà segueix (més enllà de la seva proporció).

Els recursos humans són això, humans. I parlem de policíes, politics…parlem de persones humanes.

Jo sí que entenc que malgrat la fortalesa i determinació de les forçes de seguretat per trobar a Gabriel, s’hagi pogut escapar alguna llàgrima i no crec que això els faci més dèbils ni menys professionals: senzillament són humans i tenen dret a plorar.

Us adjunto, en aquest sentit, uns links per reflexionar.

LlorarTrabajo

LlorarFortaleza

Invitació a la Saviesa

Estàndard

fr

 

Coaching, mindfulness, training….i tot un seguit de termes que s’han posat de moda envaeixen les xarxes socials.

En el món de l’empresa i els RRHH també s’han posat de moda alguns d’aquests termes i això ha provocat tota una proliferació de certes persones que imparteixen cursos i conferències amb un seguit de frases fàcils i consells bàsics: Sigues tú mateix, confia en les teves capacitats, surt de la teva zona de confort…

Tot això ha arrelat en una societat superficial on triomfen les frases fàcils dites per persones amb unes qualitats més comercials que profundes en coneixement

Ara bé, una cosa és això i una altra és la saviesa. I la saviesa no és només cosa d’experts. Qui no recorda els consells de l’àvia…i no feia falta cap llibre d’auto-ajuda ni cap gran conferència de cap expert.

En tot cas, jo vaig tenir la sort de conèixer un Savi (tot i que ell sempre refusava aquest terme per a ell mateix)

En una de les converses que hi vaig tenir, mentre em dedicava el seu llibre (Invitació a la Saviesa) es queixava de la proliferació de “savis” que no han aprofundit en grans coneixements que porten a la saviesa: el saber el poc que sabem.

Aquest home era en Raimon Panikkar, de qui enguany es celebra el seu any, conmemorant els  100 anys del seu naixement. El seu testimoni és tota una invitació a la saviesa.

Crec que els pensaments d’aquest  doctor en filosofia, químic, teòleg, professor i escriptor ens poden ajudar a distingir el gra de la palla en la vida privada i professional (més enllà de pronunciaments religiosos particulars).

Serveixi com exemple una de les darreres entrevistes fetes al qui jo sí que considero un Savi que ens fa una invitació a la Saviesa

 

 

Propostes Prudents?

Estàndard

ceoeeee_thumb_690

Em pregunto si en els temps actuals s’estan fent propostes prudents un cop llegit l’informe de la CEOE en el que es planteja una reforma dels contractes formatius.

El contracte de la formació sempre ha estat vinculat a la figura de “l’aprenent” Tothom ha de començar i al principi és normal no tenir la mateixa retribució d’una altra persona que ocupa el mateix lloc de treball i acumula una experiència. Allò que “l’experiència és un grau” (o ho hauria de ser).

Un altre tema és d’edat i la durada d’aquesta figura. Així com en anys anteriors la formació estava molt limitada (recordo un màxim de 21 anys), actualment es permet fins a menors de 30 donada la taxa d’atur.

Doncs bé, la proposta de la CEOE  busca incorporar a la figura de “l’aprenent” a persones majors de 45 anys , la retribució d’acord amb el salari mínim interprofessional ,eliminar la prohibició de fer hores extraordinàries, etc… En el link que us adjunto ho podreu consultar.

Estem en temps difícils tot i estar sortint de la crisi. La millora no ha arribat a tothom ni en les mateixes condicions. És normal que les empreses busquin maneres de poder contractar persones amb més facilitats.

El problema és si “són maneres” la creació d’una figura que faci baixar la retribució a persones que ja han de començar a pensar en la seva jubilació. Justament ara que el tema de la jubilació ha crispat els ànims de moltes persones que es troben en aquesta situació i veuen com cada any han anat perdent poder adquisitiu.
Més enllà de l’encert o no de la proposta no trobo que sigui una proposta prudent en aquest moment.

A tot això cal afegir el que acabo de llegir: la proposta de reforma en el contracte de pràctiques i la figura del becari. Però això ja ho deixo pel següent post…

Link:

PropostaFormació

 

 

Autònoms forçats

Estàndard

Falso-autónomo

Tot i que habitualment es parla dels “falsos autònoms” jo prefereixo dir que són autònoms “forçats”.

A vegades es pot confondre la primera expressió i pensar que l’esfafa la fan els qui precisament són estafats.

I és que ,dit en forma molt resumida, una persona que treballi sota la direcció d’una empresa ha de ser contractada laboralment. És el que en el règim general de la seguretat social s’anomena “por cuenta ajena”.

Ni tant sols podria ser admesa la figura del autònom dependent.

Ara bé, hi ha empreses que per estalviar costos a nivell de seguretat social obliguen al seu personal a ser autònoms. D’aquesta manera l’empresa obté un considerable estalvi i tot el cost recau sobre el personal

Cal afegir que això és un frau de llei i suposa una estafa a la seguretat social que deixa de recaptar diners per aquesta “jugada”

Adjunto dos links relacionats amb aquest tema.

En el primer surt la notícia d’una empresa que ha estat sancionada per la inspecció de treball per aquest motiu i en el segon es parla, a nivell general, de les sancions efectuades per la inspecció de treball.

Esperem que aquestes notícies serveixin com avís a les empreses que ténen autònoms “forçats”, obligats a ser-ho en el que és un frau de llei.

Deliveroo

FrauAutonoms

 

 

 

Formació 2018

Estàndard

14780268363307

En l’inici d’any moltes persones, empreses, centres formatius…inicien noves accions formatives.

En el meu cas, inicio un any més la impartició de diferents accions formatives relacionades amb l’àmbit comptable-laboral-RRHH. La primera d’aquestes accions serà la impartició del Certificat de Professionalitat de Recursos Humans

Sempre dic a l’alumnat que aprendre i formar-se ha de ser una activitat constant, una màxima que m’aplico jo mateix.

Les raons motivadores poden ser a nivell personal, però també a nivell professional.

És cert que, lamentablement, tenim persones formades i preparades que no troben una feina directament relacionada amb el que han estudiat, però també cal dir que el nivell d’ocupació és més alt en les persones amb més estudis.

Així ho indica el link que us adjunto a continuació, en el també veureu  que  l’estat espanyol ha recuperat posicions en el nivell d’ocupació de les persones ben formades tot i que encara segueix per sota d’altres països europeus com Islàndia o Alemanya.

En definitiva, us animo a no deixar la formació en aquest 2018, cercant sempre formacions de qualitat que s’avinguin amb les vostres necessitats.

Roman

Link:

Formacio 2018