Autònoms: novetats insuficients

Estàndard

Autonomo.jpg

Sens dubte, els autònoms és un dels col.lectius de qui s’han fet més acudits (allò de millor riure que plorar).

Aquesta setmana s’ha aprovat la nova llei de l’emprenedoria de l’autònom i malgrat que hi ha algunes novetats, l’humor sarcàstic sembla que tindrà motius per continuar…

I és que les mesures no afronten els problemes de fons i són una millora parcial d’alguns punts.

Per exemple: la figura de l’autònom a l’estat espanyol es caracteritza per ser una de les que paga les quotes mínimes més altes a nivell europeu.

La nova mesura d’ampliar a un any la cotització per 50 euros és positiva però no suficient per acabar amb el problema de la cotització obligatòria d’uns 267-314 euros aprox. que pot afectar tant al qui ingressa 900 euros com al qui n’ingressa 3.000

Tampoc es milloren les prestacions de jubilació , un altre dels maldecaps dels autònoms.

Enfi, que com veureu en el link que us adjunto, hi ha millores que són positives però del tot insuficients per acabar amb la llarga discriminació que pateix aquest col.lectiu que ni té dret a prestació d’atur, ni pagues extra, ni vacances retribuïdes…i això sí, és un dels que més ha de pagar d’impostos.

Link:

 

Nova Llei Autònom

 

 

 

 

 

Anuncis

Subvencionar per treballar?

Estàndard

110912-3

 

Ahir es va anunciar una mesura que no estarà lliure de certa polèmica.

El ministeri de treball anuncia 430 euros al mes per a joves que ni treballin ni estudiin i aconsegueixin un contracte de formació.

Això vol dir que dins dels pressupostos de l’estat (que paguem tots amb els corresponents impostos) hi haurà una partida de 500 milions destinada a aquests efectes.

És evident que l’atur juvenil és un dels principals problemes a nivell d’ocupació en el nostre estat (molt per damunt d’altres països europeus)

Un altre tema són les mesures que es proposen per corregir aquesta situació.

Aquí és on per les xarxes socials ja s’ha pogut apreciar certa polèmica amb la mesura anunciada.

S’ha de “subvencionar” “pagar” a una persona per haver buscat feina? Hem de pagar amb impostos als joves que ni treballen ni estudien (uns perquè no poden fer res més, altres perquè no volen fer res més) ?

Són algunes de les preguntes que sorgeixen davant d’una mesura que (encertada o no) potser hauria d’haver estat més pensada…Veurem els resultats.

LINK:

SubvencioNini

Pràctiques a l’empresa: Retribuïdes?

Estàndard

 

Aquesta setmana hi ha un debat sobre les pràctiques a l’empresa i la seva retribució.

El debat s’ha originat per les “polèmiques” declaracions del “chef” Jordi Cruz.

Just el dia 1 de maig (festa del treball) el cuiner de restaurants amb estrella Michelin va afirmar :

“Estás aprendiendo de los mejores en un ambiente real, no te está costando un duro y te dan alojamiento y comida. Es un privilegio. Imagínate cuánto dinero te costaría eso en un máster en otro sector”

Aquesta afirmació en un tuit va desfermar una polèmica amb molts comentaris crítics a Jordi Cruz que va respondre:

“Me parece increíble que algunos llamen esclavos a estudiantes con convenio que deciden formarse en mi cocina.”

Per la meva experiència professional no puc contestar a favor o en contra d’aquestes declaracions. Crec que cal analitzar cas per cas.

Jo mateix vaig fer pràctiques en una gestoria fa molts anys.

És cert que vaig aprendre i també és cert que els vaig treure molta feina “bàsica”.

En el meu cas ho trobo just però conec molts casos i no tots són iguals.

Dels cursos que imparteixo, n’hi ha molts que incorporen hores de pràctica en una empresa. Aquestes hores no són retribuïdes.

Hi ha alumnes que mostren la seva conformitat ja que tot i fer feina no retribuïda han après o posat en pràctica uns coneixements (finalitat del període a l’empresa).

No obstant, també he constatat queixes ja que hi ha empreses on s’aprofita l’excusa de les pràctiques per carregar de feina la persona a canvi d’uns pocs coneixements. (Moltes hores arxivant, fent fotocòpies…per una poca estona explicant un document)

Aquí és on crec que hi pot haver el punt de polèmica i descontentament.

Personalment no veig malament un període de pràctiques no retribuït. Això sí, ha de ser un breu període on la persona a qui s’encomana una feina es vegi realment recompensada per uns coneixements que l’empresa li transmet.

Del contrari, el menú de la polèmica està servit…

Links:

 

http://www.heraldo.es/noticias/sociedad/2017/05/02/twitter-responde-jordi-cruz-sobre-polemica-los-becarios-1173112-310.html

http://elpais.com/elpais/2017/05/02/estilo/1493743381_953873.html

http://www.huffingtonpost.es/2017/05/03/jordi-cruz-denunciado-tras-la-polemica-de-los-becarios_a_22067582/

 

 

 

 

 

 

El Salari ho és tot?

Estàndard

Si ho llegeix una persona que està en recerca de feina, probablement em contesti que no ho és tot però si que és bàsic.

Així comença, també, un dels dos links que afegiré al final. Si parlem de salari emocional, en segons quina situació personal i professional estigui la persona que ho llegeix, pot pensar que ens en riem.

Però no és així, al contrari.

És evident que partim d’un punt essencial que és una retribució mínima (no parlo del SMI) que permeti allò que diem popularment “guanyar-se la vida”

El tema és que a partir d’aquí, el fet de continuar en una feina, el fet d’acceptar o fins i tot de buscar una altra empresa, va només en funció del Salari?

Un cas pràctic.

Si tens una feina en la que cobres 1.200 euros i reps un oferta d’una altra empresa que t’ofereix 1.100 euros (amb els que també pots cobrir despeses i obtenir beneficis) però amb un horari que et permet conciliar la vida familiar, amb un clima laboral més agradable i amb avantatges personals…Acceptaries la oferta?

Probablement, la majoria trobareu evident (com a mínim) el dubte.

Però llavors, si és tant evident, com és que encara hi ha empreses que no ho apliquen?

Encara hi ha alguns empresaris i responsables de personal que ho fien tot al salari dinerari.

LLavors, el dia que un/a treballador/a plega acceptant una feina per un salari igual o inclús inferior no ho poden entendre.

Com sempre, és millor prevenir que curar. Així doncs, no ho fiem tot només al salari, que és important però no l’únic que pot fer que un/a bon treballador segueixi a la nostra empresa, amb un bon rendiment i bons resultats.

Links:

http://www.eleconomista.es/empleo/noticias/8144415/02/17/Los-mejores-beneficios-que-ofrecen-algunas-empresas-a-sus-trabajadores-mas-alla-del-sueldo.html

 

http://www.eleconomista.es/empleo/noticias/8222991/03/17/Nueve-trabajadores-a-los-que-puede-hacer-infeliz-con-una-subida-de-sueldo.html

 

 

Novetats 2017

Estàndard

posta-de-sol-nadal

Benvolguts/des,

Just abans d’iniciar un nou any, comparteixo amb vosaltres les principals novetats en l’àmbit comptable-fiscal-laboral i RRHH

En el link que us adjunto trobareu un resum de les mateixes. El document sencer el podeu consultar en el BOE publicat el dia 3 de desembre on figura el Reial Decret LLei 3/2016

En l’àmbit fiscal veureu que destaca la reforma de l’impost de societats (per exemple, limitant la deduïbilitat en determinades bases imposables) així com un increment dels impostos en certs productes com el tabac i l’alcohol.

El fraccionament dels pagaments (en determinats casos) no serà possible.

Altres novetats (com ara l’impost sobre les begudes ensucrades) queden pendents de l’aprovació dels nous pressupostos pel 2017 (que el govern que tot just acaba d’iniciar la seva legislatura no ha pogut pactar).

En l’àmbit laboral destaca la pujada del Salari Mínim Interprofessional fins els 707 euros mensuals (Alerta amb la lletra petita…) i l’augment en un 8 % (el mateix del SMI) de les bases de cotització mínimes i un 3 % de les màximes.

També en aquest àmbit hem d’estar pendents de les novetats fruït de futurs acords de l’actual govern amb altres partits. Per exemple, hi ha mesures proposades pels autònoms.

En l’àmbit dels RRHH és evident que els canvis a nivell social i tecnològic tenen el seu impacte en el món de l’empresa. Conceptes com la polivalència o la flexibilitat seran més necessaris que mai ja que la direcció de RRHH s’enfronta a nous reptes que, en un segon link, resumeix  RRHHpress.com  (article sencer a Nexian)

Finalment, vull agraïr a totes les persones, centres i empreses que m’han fet confiança per tal d’inciar el 2017 impartint formació i consultoria en aquests àmbits.

Són 10 anys fent formació i 5 anys com autònom.

Moltes gràcies i Bon Any 2017 !!

Roman

Links:

Novetats Fiscals Laborals

Reptes RRHH

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La manca de professionalitat mata

Estàndard

14804431752852.jpg

Aquesta setmana hem estat testimonis d’un greu accident d’avió que ha causat la mort de 71 persones.

El més greu del cas és que la causa no ha estat la climatologia o una avaria

La causa, segons afirmen els experts, ha estat una cadena d’errors que s’haurien pogut evitar. Tots amb un denominador comú: manca de professionalitat

Donat els meus pocs coneixements del món de l’aviació, em limito a adjuntar diferents links on les persones que hi entenen expliquen el que ha passat.

Coincideixen en afirmar que no estem parlant d’aquells errors humans que són gairebé inevitables. Al contrari, estem parlant d’una cadena d’errors evitables.

En la meva vessant professional, no puc deixar de inistir en la importància de la coordinació i la bona gestió dels recursos humans.

La manca de professionalitat sempre és motiu de preocupació però en determinats oficis on la vida de persones humanes queda lliurada a una altra (pilot, controlador aèri…) pot ser mortal.

Per això cal una major exigència en les proves de selecció i un major seguiment i avaluació  del desenvolupament de les tasques encomanades.

La manca de professionalitat mata. Els links que ajdunto ho demostren.

El millor homenatge (professional) a les víctimes és fer la feina ben feta

Roman

 

http://www.20minutos.es/deportes/noticia/tragedia-chapecoense-errores-causas-2901294/0/

http://www.vanguardia.com/colombia/381441-cadena-de-errores-seria-causa-en-tragedia-de-avion-del-chapecoense

http://cnnespanol.cnn.com/video/cnnee-portafolio-intvw-oscar-garcia-factores-del-accidente-de-lamia/

 

“Millennials”

Estàndard

millennials1.jpg

 

“Millennials” al igual que “Outdoor Training”, “Feed Back” … és un concepte que podria ser explicat en paraules nostres però que es diu en l’idioma original sense saber (a vegades) ben bé què vol dir. (És com la moda del “Black Friday” ,un exemple més de la pèrdua de costums i conceptes propis de casa nostra).

En tot cas, “Millennials” es refereix a la generació nascuda (aproximadament) entre 1981 i 1995. Com a màxim, fins prop del 2.000, d’aquí el nom de “Millenials”, degut al canvi de mileni. Una generació de joves que ha de pilotar els canvis en les empreses i el món laboral.

Avui us adjunto un link que és un estudi de ManpowerGroup on es pregunta als “Millennials” sobre les seves prioritats.

Curiosament, entre les seves preferències no destaca el lideratge. Destaca la voluntat de desenvolupar les competències personals i la formació. Diu que el 85% canviaria el seu lloc de treball per un altre amb més oportunitats de formació.

Està clar que és un estudi que cal afagar amb tota prudència i que enlloc de donar dades exactes ens indica una tendència,però jo en trec la conclusió que el “bombardeig”  fet als joves dient que havien de ser emprenedors i líders ha fracassat.

Ni tothom ha de ser emprenedor ni tothom ha de ser un líder.Hem abusat massa d’aquests  conceptes.

Així doncs, en els cursos que imparteixo de garantia juvenil, seguiré insistint en el que jo crec i que aquest estudi destaca: desenvolupar les competències personals.

Link:

http://www.expansion.com/emprendedores-empleo/desarrollo-carrera/2016/11/17/582da9daca4741d11f8b45bc.html